Odi

Vas pasar l'última frontera que m'allunyaba de tu...la vas creuar i ara tot està impregnat per la teua presencia i el teu record...

No tens dret a existir més a la meua vida

No tens dret ni tan sols a mencionarme, a dir sobre mi una sola paraula, ni a recordar sobre mi un sol pensament. No tens dret a parlarme, a referirte al pasat.

T'odie, cada part del meu cos t'odia...cada racó d'aquesta casa, cada carrer d'aquesta ciutat maleida i injusta. Tot el que hi vam parlar ho odie, cada segon al teu costat, cada tarda de diumenge, cada cançó.

Et deteste tant, tant...que només vull que sofrisques, que plores cada llagrima que jo he perdut per tu. Et vull vore miserable i pateticament vençut, derrotat i sol...i llavors un dia t'hen adonaràs del error que hi vas cometre...no hi haurà volta enrere...

Saps que? queda't amb tot...ja no hi vull res...la que s'hen va soc jo...lluny de València, rumb clandestí.